Política Social

Recuperar la iniciativa política per erradicar la pobresa

  • Actualizado:
  • Creado:

Manifest Dia Internacional per erradicar la pobresa

El 17 d’octubre es commemora el Dia internacional per a l’erradicació de la pobresa. Per als i les socialistes, erradicar les situacions de pobresa que es donen, tant al nostre país com a la resta del món, és el nostre principal objectiu. Enguany, coincidint amb el 70è aniversari de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans, cal posar l’accent en l’estreta relació existent entre pobresa i drets humans, atès que moltes de les persones que viuen en situació de pobresa arreu del món veuen també vulnerats alguns d’aquests drets.  Les persones pobres no pateixen només una manca d’ingressos econòmics, sinó també una vulneració generalitzada dels seus drets civils, polítics, econòmics socials i culturals, fet que prova un atac a la igualtat d’oportunitats i al dret a viure dignament. Més de 800 milions de persones arreu del món viuen amb menys 1,25 dòlars diaris, amb dificultats manifestes per satisfer necessitats bàsiques com l’alimentació, l’aigua o una higiene adequada, segons les dades fetes públiques pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).

Els dies internacionals com el d’avui ens permeten dialogar, analitzar i comprendre com les nostres societats estan fent front al problema de la pobresa, tant des dels poders públics com des de les ONG, entitats i sectors vinculats al treball amb els col·lectius més desafavorits. Vuit anys després de l’inici de la crisi econòmica estem veient els efectes que han produït les polítiques neoliberals, basades en les retallades en la inversió pública, la retallada de drets socials i en l’escapçament de part del nostre Estat del Benestar.

El 8è Informe AROPE d’enguany indica que, només a Espanya,  12,3 milions de persones -un de cada quatre ciutadans    i ciutadanes- es troben en risc de pobresa o exclusió social, tot i la lleu millora de l’indicador respecte l’any 2017. Baixa el nombre de persones en risc de pobresa, però aquelles que la pateixen han vist empitjorades les seves condicions de vida. Els col·lectius especialment afectats continuen sent les dones, els i les joves entre 16 i 29 anys, persones amb baixa formació acadèmica, o aquells i aquelles que es troben en situació d’atur, sense desmerèixer una dada important que ens aporta l’Informe AROPE: el 14% de les persones que treballen estan també en risc de pobresa a Espanya.

En el cas de Catalunya, el nombre de persones en risc de pobresa ha augmentat i afecta ara 2 de cada 10 catalans i catalanes, especialment els menors de 16 i els majors de 65 anys, famílies monoparentals i, com a la resta d’Espanya, les dones. Aquest comportament diferenciat amb la resta de l’Estat té a veure, entre altres factors, per la manca de polítiques específiques, valentes i eficaces per lluitar contra la cronificació de la pobresa.

 Catalunya no només ha estat la comunitat autònoma que més ha patit les retallades en inversió social, sinó que és la que més està trigant a recuperar-les. La inversió per habitant en polítiques socials -que poden donar resposta a situacions de pobresa estructural (salut, educació i serveis socials)- és actualment 600 € inferior a la que s’invertia l’any 2009. Tornar a nivells anteriors és important, però els i les socialistes considerem que no és suficient si volem atacar la pobresa estructural en què viuen milers de famílies a Catalunya.

Calen polítiques que reverteixin la precarietat laboral i acabin amb el fenomen dels treballadors i les treballadores pobres, que incrementi l’accés al mercat laboral dels col·lectius en situació d’exclusió i redueixi l’atur juvenil.

Cal assegurar que els catalans i les catalanes puguin beneficiar-se de la Renda Garantida de Ciutadania, fugint de la interpretació restrictiva que actualment fa el Govern i que ha provocat, un any després de la seva posada en marxa, que només 5.000 persones s’hagin beneficiat d’un nou dret subjectiu aprovat per unanimitat al Parlament de Catalunya. Sense un bon sistema de garantia de rendes, les persones en risc de pobresa tindran greus dificultats per sortir de la seva situació.

Calen polítiques d’habitatge valentes, capaces de mobilitzar el parc d’habitatge buit per construir un veritable parc d’habitatge social, lluitar contra els desnonaments i la bombolla immobiliària del mercat de lloguer.

Catalunya necessita protegir els seus infants. El risc de pobresa infantil és del 28,5%, amb un sistema de protecció i d’acollida col·lapsat, lleis aprovades sense reglament ni consignació pressupostària, i sense una política de família definida.

Calen uns serveis socials dotats i moderns, incrementant la coordinació institucional amb els ens locals, fent de la prevenció el millor mecanisme per garantir el futur de les persones  i famílies ateses per professionals que necessiten ser reconeguts i respectats.

Cal, en definitiva, una estratègia catalana contra la cronificació de la pobresa, on administracions locals, autonòmiques i estatals treballin de forma coordinada, i on el teixit social i empresarial participi activament en el seu disseny i la seva implementació.

Els i les socialistes lluitem per una societat més justa, on la igualtat d’oportunitats, la llibertat i els drets socials siguin   la millor eina per corregir els efectes d’un sistema econòmic que genera desigualtats, i on els poders públics i el conjunt d’agents socials ens hem de sentir interpel·lats per millorar les condicions de vida del conjunt de la ciutadania, molt especial- ment d’aquella que viu en situacions de pobresa.

Ficheros adjuntos:

Palabras clave: